A todo tren 2: sí. Les ha pasado otra vez

Destacat: La segona part de les aventures d’uns nens a un tren és bastant similar a l’original, tot i que amb menys frescor. Malgrat la seva simplicitat, conforma una proposta amable per a passar una estona divertida.

Sinopsi: La Clara no se’n refia del Ricardo i el Felipe perquè portin els nens al tren, ja que l’any anterior van tenir un altercat. Per això, decideix anar-hi personalment amb la seva amiga Susana. No obstant això, aquesta vegada seran elles les que, per un incident, se separin del grup.  

Anàlisi: La seqüela de A todo tren. Destino Asturias és molt similar pel que fa al to i al guió. Amb una trama pràcticament igual que la seva predecessora, torna a dividir-se en dues històries paral·leles: la dels nens i la dels adults. I també com a l’anterior, és la segona la que fa més gràcia (tot i que no amb tanta frescor com la del trio d’homes a Astúries).

Per tota la resta, el relat és simple, les actuacions forçades per moments –especialment la dels nens, els personatges dels quals resulten repel·lents en algunes seqüències– i la conclusió fàcil i previsible.

Com que va destinada al públic infantil, són coses que no molesten en excés i es passen per alt, ja que, en conjunt, és una pel·lícula amable i innocent, per a passar una estona en família. A més, hi ha diverses escenes que poden aconseguir el riure de l’espectador. I, com és costum en altres títols familiars de Santiago Segura, hi ha alguna broma més adulta.

Signatura: Patricia Amat

Enllaç a la crítica