The lost king

Sinopsi: Aquesta comèdia dramàtica està basada en la història real de Philippa Langley, una historiadora aficionada que, en contra de l'escepticisme de molts, va acabar trobant les restes del rei Ricard III d'Anglaterra, perduts durant més de 500 anys.

Anàlisi: El 2012, Philippa Langley va realitzar un gran descobriment en trobar les restes del rei Ricard III d'Anglaterra, el rastre del qual s'havia perdut feia més de 500 anys, i això la va inspirar a escriure el seu llibre La búsqueda de Ricardo III. Recollint el seu testimoni, Stephen Frears duu a terme una adaptació d'aquests fets amb un toc amable i, fins i tot, fantàstic.

Desgastada pel seu treball i envaïda per una insatisfacció vital, el personatge de la Philippa troba una nova motivació quan es creua amb la figura del rei Ricard III. Tot el misteri entorn de la seva vida i la seva defunció la submergeixen en aquesta aventura que tant estava desitjant i per la qual decideix lluitar fins al final, malgrat l'escepticisme de molts. Tal és la seva determinació que Stephen Frears en fa ús a través d'un seguit d'aparicions del mateix monarca que esdevé un guia per a la protagonista i un confident amb qui sincerar-se i sentir-se escoltada.

Malgrat alguns moments engrandits, efectistes i intencionadament positivistes, la pel·lícula manté l'atenció amb el seu ritme àgil i dinàmic, la música aferradissa d'Alexandre Desplat i un dels grans atractius: l'entranyable actuació de Sally Hawkins

Amb tot això, després de la història s'aconsegueixen trobar alguns missatges i reflexions de gran valor. D'una banda, la qüestionable reputació del monarca anglès i les dubtoses fonts sobre les quals es va fundar –entre elles, l'obra fictícia de Shakespeare– obren un mirall cap a la nostra pròpia contemporaneïtat. Així doncs, conviden l'espectador a cavil·lar sobre la rapidesa amb la qual a vegades es tendeix a demonitzar o santificar, sense un punt intermedi, a les persones. D'altra banda, la Philippa es converteix en un exemple de com abraçar les pròpies imperfeccions, però sobretot de la importància de creure en un mateix i esforçar-se per assolir els propis objectius.

Signatura: Yoel González

Enllaç a la crítica