Todo a la vez en todas partes

Destacat: Todo a la vez en todas partes és justament el que la frase indica: un gran caos de dimensions espaciotemporals que succeeixen en el que sembla fruit d’una al·lucinació. És esgotador, original i, a la vegada, commovedor.

Sinopsi: L’Evelyn i la seva família són immigrants xinesos als Estats Units. El seu negoci de bugaderia no va del tot bé i una ruptura interdimensional altera la realitat submergint-los en un gran caos. Per això, haurà d’aprendre a gestionar els perills del multivers.

Anàlisi: De tant en tant, els títols que tenen alguns llargmetratges s’allunyen bastant del que després es troba l’espectador. No obstant això, en aquest cas, Todo a la vez en todas partes és el resum perfecte de què es trobarà qui es disposi a enfrontar-se al visionat: tot, a tot arreu, i tot allò a la vegada. Sense cap mena de dubte, l’amalgama d’elements, escenaris i temps que s’encadenen en aquesta cinta provoquen un caos que pot fer que un mateix es qüestioni si es troba sota els efectes d’una al·lucinació.

Aquesta pel·lícula realment ho és tot: una bogeria descontrolada on s’uneixen productes tan diferents com Dr. Strange, Matrix i Ratatouille; on una lluita sagnant, una presentació d’impostos o una desfilada de personatges de fantasia troben el seu lloc totes juntes sota el mateix guió. És una successió dement de despropòsits que –en part a causa de l’excessiu metratge i en part per com de sobrecarregada està– esgota i desconcerta, però aconsegueix arribar al públic.

L’equip aconsegueix empènyer al límit l’exploració del multivers fins al punt que l’auditori no sap què està veient ni què vindrà. I el millor de tot és que no es tracta d’un experiment extravagant d’abraçar el caos pel caos. El film planteja una qüestió complexa que dóna l’origen a tota aquesta voràgine i que porta a l’audiència a commoure’s.

En definitiva, aquesta proposta és una experiència aclaparadora i molt original que pot arribar a extenuar, però que mereix una oportunitat per la seva novetat i temàtica de fons.

Signatura: Patricia Amat

Enllaç a la crítica