Poquita fe

El José Ramón i la Berta són un matrimoni corrent que porta, també, una vida corrent. No obstant això, durant vint minuts de cada mes, els acompanyem en el transcurs d'un any per a esbrinar que allò que sembla corrent, a vegades no ho és tant.

Els creadors de l'ocurrent sèrie Justo antes de Crist s'embarquen en una aventura gens fàcil: mostrar en dotze capítols (de només vint minuts de durada) l'evolució de la vida d'una parella durant un any. Cada episodi està dedicat a un mes, amb les seves particularitats i les seves tradicions. D'aquesta manera compartim el Nadal i les vacances estivals, així com els aniversaris i altres celebracions familiars.

No és senzill retratar la vida quotidiana en clau de comèdia sense caure en algun excés o en histrionismes. Aquí, el format de curta durada suposa un avantatge i un encert. També els protagonistes, uns brillants Raúl Cimas i Esperanza Pedreño, resulten una bona elecció.

L'humor es trasllada a través dels diàlegs, les situacions absurdes, els silencis, els peculiars personatges, les interpretacions i el muntatge. Amb un format de fals documental, els protagonistes miren a càmera per explicar el que no es diu a la història, una eina que augmenta l'efecte de veracitat.

Tot i això, estem davant d'un producte molt concret per a una audiència determinada. L'audiència que arribi per altres motius que no siguin el Raúl Cimas i l’Esperanza Pedreño o el Pepón Montero i el Juan Maidagán ha d'anar preparada. El primer és el combregar amb l'humor dels seus guionistes i amb la interpretació dels protagonistes; el segon, no deixar-se arrossegar per la vida grisa que envaeix el guió, i el tercer és no veure-la de cop per a no ennuegar-se amb les extravagàncies que ens suggereix la història.

Sens dubte, és una opció vàlida per als fans del gènere i dels seus personatges. D'altra banda, Poquita fe tampoc passarà a la història pel seu enginy o pel seu humor que, encara que són acceptables, no resulten extraordinaris.

Signatura: Mar Pons

Enllaç a la crítica