Rapa (T2)

Sinopsi: A l'Arsenal Militar de Ferrol ha desaparegut una oficial i la Maite s’encarrega de la investigació. Alguna cosa que no resulta fàcil, ja que l'hermetisme dels oficials dificulta qualsevol pas. Per altra banda, el Tomás s'obsessiona per resoldre un cas d'assassinat que falten pocs dies perquè prescrigui. Això tampoc és una tasca senzilla, han passat 20 anys i no queden molts fils dels quals tirar... o sí?

Anàlisi: El Javier Cámara i la Mónica López tornen als seus personatges gallecs amb els quals van triomfar en el primer lliurament. En aquesta ocasió, dos casos paral·lels ocupen a la inspectora i a l'exprofessor d'institut. A més, la desgana vital del Tomás (Javier Cámara), provocada pel seu caràcter i la seva malaltia degenerativa, embolica el drama i acoloreix de gris una trama ja per si mateixa trista.

A les investigacions que formen part del guió, se suma l'evolució de la malaltia del protagonista com una ramificació imprescindible per a compondre la història de Rapa. L'ELA que pateix el Tomás suggereix dolor, egoisme, incertesa, acceptació i dependència durant tot el metratge. En aquest sentit, destaca la gran interpretació de Cámara i el senzill, però genial, paper del seu nou acompanyant Tacho, interpretat per Dario Loureiro.

Aquesta segona temporada, a diferència de la primera, arrisca menys formalment, però aprofundeix més en el fet de sentir dels seus personatges, en el sofriment, en les conseqüències dels actes, en la justícia i en les obligacions i compromisos adquirits. Així doncs, són molts els temes que es descobreixen a Rapa i cap d'ells és fàcil d'abordar. No obstant això, s’aborden sense dramatismes i tampoc se'ls dona una solució radical.

Rapa torna a ser un lloc ben construït per a passejar les emocions, empatitzar amb els protagonistes i involucrar-se a les investigacions. Això sí, sense presses. No hem d'esperar complicats girs de guió ni una visió fresca i esperançadora de l'existència humana.

Signatura: Mar Pons

Enllaç a la crítica