Three Pines

Destacat: Les novel·les de gènere negre de la canadenca Louise Penny s'adapten per a aquesta sèrie policíaca en la qual destaca la figura del protagonista i una certa foscor existencial.

Sinopsi: L'idíl·lic poble canadenc Three Pins, situat a la regió de Eastern Townships (Quebec), té d'agradable i plaent només el seu aspecte. D'altra banda, és un lloc que acull excèntrics personatges, foscos misteris i algun cadàver.

L'inspector Gamache i el seu equip, Jean-Guy Beauvoir i Isabelle Lacoste, han d'apropar-se al poble cada vegada que succeeix una cosa greu. Amb l'ajuda de la policia local (una única agent, disposada però inexperta, anomenada Yvette Nichol) i l'instint d'Armand Gamache, fins els secrets més antics sortiran a la llum a Three Pins.

Anàlisi: Les diferents novel·les de Louise Penny són el motiu d'aquesta producció que, en la seva primera temporada, relata quatre casos en vuit capítols. Un fet puntual, la desaparició de Blue Two Rivers, una jove indígena, serveix de nexe entre els diferents episodis. Però, a més, és també la denúncia de fets reals sobre el maltractament a les comunitats indígenes, especialment del drama de la desaparició de dones dels pobles natius del Canadà.

També aquest fil argumental serveix per a mostrar la personalitat d'un protagonista reflexiu, prudent, culte i amb una gran necessitat de conèixer la veritat. L'inspector Gamache, perfectament interpretat per Alfred Molina, veu en la justícia el restabliment de l'ordre natural. El bé, l'honestedat i una certa necessitat de tenir tot sota control desperten en ell fantasmes del passat i doloroses ferides per cicatritzar. Així, lluny de ser un home perfecte, Gamache ens acosta a la humanitat i a la feblesa de tots.

No obstant això, Gamache no és l'únic personatge destacable de la sèrie. El càsting en general ofereix millors possibilitats que el guió aprofita poc. Ens interessen cadascun dels individus que es passegen per Three Pins, des de l'equip de policies, fins als habitants del poble (la meravellosa Ruth o la misteriosa Bea).

En conjunt, la sèrie no deixa de ser una formalitat del gènere negre i un procedimental policíac. No obstant això, atreu pel seu ritme pausat, pels seus paisatges, pels seus ja comentats habitants, per un humor inesperat i per algun centelleig sobre la dignitat humana, l'amor matrimonial i la cerca de la veritat.

Pot variar el nostre interès cap a la sèrie segons el cas que s'investiga. Entre els quatre, potser el segon és el més rebuscat (encara que tots tenen diverses capes) i l'últim el més confortable (per la resolució dels serrells). Tot i això, el final obert ens deixa a l'espera d'una segona temporada que, pel que sembla, mai arribarà.

Signatura: Mar Pons

Enllaç a la crítica