Pornografia. Com parlo amb els meus fills?

Les preguntes més freqüents a les sessions impartides a alumnes sobre educació sexual digital i pornografia deixen clar que, avui en dia, els nostres joves no tenen molt clar què és l'amor, estimar a algú, el sexe, l'afecte, etc. Tampoc què significa cada “concepte”. És preocupant.

A tots ens agrada ser apreciats, però si desconeixem com és bo que ens vulguin, tenim un problema. El mateix problema que si desconeixem com s'ha d'estimar de manera diferent a les persones que ens envolten: els nostres pares, amics, xicot/a, cònjuge, etc.

L'adolescència és una època de canvis i de recerca de la identitat, on la curiositat és normal. Gairebé el 80% dels joves adolescents considera que no ha rebut una educació afectiva-sexual satisfactòria i, per això, el 69,1% de joves acudeixen a Internet a resoldre els seus dubtes. Què hi trobaran? Una nebulosa de conceptes molt mal explicats, a més de pornografia, és clar. És més, sobretot, pornografia.

No obstant això, quan les sessions es dirigeixen a pares, és el concepte de “confiança” el que més preocupa. Gran concepte… i quant esforç comporta al darrere! El que succeeix amb la confiança, com tots sabem, és que costa molt guanyar-la. Tanmateix, es pot perdre en un instant, amb una única acció o un únic comentari.

Per això, hi ha una diferència espectacular entre una conversa paternofilial quan existeix un grau de confiança elevat o quan aquesta no existeix. De fet, si no hi ha confiança, gairebé podem dir que no hi haurà conversa.

Si estàs llegint aquestes línies i creus que no estàs fent res per a guanyar-te la confiança dels teus fills, deixa de llegir durant un minut. Aprofita per a pensar tres accions que puguis començar avui mateix per a treballar-la. Quan les tinguis, continua llegint.

Algunes idees per a guanyar confiança a les nostres cases

• Respectar-se. Quan algú parla, l’escoltem, fins i tot si és el més petit de la casa. A més, tots demanem permís, perdó i donem les gràcies.

• Compartir les nostres emocions. Si estic alegre, intento contagiar a la resta; si estic esgotat, també ho dic perquè puguin ajudar-me.

• Fer activitats en família. Esport, jocs de taula, cinema, netejar la casa entre tots, etc. Per descomptat, caldrà adaptar-se a les diferents edats dels nostres fills i filles.

• Conèixer-nos bé. Preguntar-nos moltes coses els uns als altres: quin és el teu menjar favorit? I el joc amb el qual més gaudeixes? La pel·lícula que veuries cent vegades? Què t’anima quan estàs trist?

Aclarint conceptes

És important entendre el concepte “addicció” i diferenciar-lo del concepte “abús” i “consum”.

• Addicció. Una persona addicta a alguna cosa és una persona malalta, amb símptomes clars, que ha de ser tractada immediatament.

• Abús. Una persona que abusa d'alguna cosa també té símptomes clars, encara que no necessàriament hagi de ser tractada o hospitalitzada. Però està en perill imminent de malaltia si en continua abusant.

• Consum. Una persona que consumeix alguna cosa és una persona que ho fa de manera esporàdica, amb una freqüència baixa. (Igualment, cal anar amb compte, ja que totes les substàncies “addictives” tendeixen a crear addicció si no s’hi posa remei).

Cal saber diferenciar que hi ha substàncies addictives que ens fan molt mal, encara que les consumim molt de tant en tant, com per exemple la cocaïna. I hi ha unes altres que no ens fan mal si les consumim de tant en tant, com una cervesa.

També és bo recordar que hi ha persones més vulnerables que altres a segons quines substàncies, per tant, és un altre factor que s’ha de tenir en compte. Tota aquesta teoria és extrapolable a les “addiccions sense substància”: pornografia, videojocs, xarxes socials, etc.

Centrant-nos en la pornografia, aquests són els símptomes remarcables:

• Llenguatge sexualitzat.

• Dependència del mòbil.

• Ús compulsiu de dispositius mòbils, sobretot en llocs privats i tot sol.

• Comportament o paraules ofensives cap a la dona (recordar que més del 80% dels vídeos pornogràfics denigren al sexe femení).

• Canvis d'estat d'ànim bruscos i ansietat.

• Aïllament.

Per això, si hem vist a la nostra filla o fill consumir pornografia, el primer que hem de pensar, sense dubtar-ho, és: “Tranquil, Paco –aquí cadascú el seu nom–, el meu fill/a no és addicte”. Si ens ha sorprès, clarament és que no hem detectat cap dels símptomes esmentats anteriorment, per la qual cosa, de moment, no es tracta d'una addicció. Per tant, val la pena esforçar-se per veure aquesta ocasió com una oportunitat per parlar del tema.

Com fer-ho?

Escull un moment i un lloc adequat per a mantenir aquesta conversa. Que no sigui ni en un dinar ni en un sopar amb tota la família, evidentment. Tampoc de camí a l’escola. Busca un moment en què et quedis tot sol amb ell/ella a casa. Parleu a la cuina, si hi soleu fer molta vida, o a la sala d'estar, si allà creus que s’hi sentirà a gust.

Has de pensar que, encara que a tu et sembli molt incòmode, per al teu fill també ho és, i molt més.

I… qui parlarà? El pare o la mare? No val que parlin els avis, ni els oncles ni els cosins. Normalment, si és nena, sol ser més efectiva la conversa si parla la mare. I si és noi, el pare. Una vegada asseguts tots dos, tingues en compte això:

• Cada gest i cada paraula importen. Cuida el to. Sigues comprensiu. Ningú que consumeix pornografia s'enorgulleix d'això. A l'inrevés, té un buit molt gran.

• Escolta’l i deixa’l parlar. Explica-li què ha passat. Pregunta-li què sap sobre la pornografia.

• Posa-li un to d'humor –lleu– i molta serenitat. Que et vegi tranquil. En família es pot parlar de tot i aquest moment és ideal perquè vegi que, de veritat, a la seva família, és així.

• Comparteix. Si tens alguna experiència personal que creguis que pot ajudar, explica-li.

Ja està. Hagi anat com hagi anat, ho has fet bé segur. Això ja és un èxit. Enhorabona! Hem superat la part més difícil. Ara només queda fer un seguiment, amb confiança i alegria.

L'endemà o al cap d’un parell de dies, pregunta-li què li va semblar el que vau parlar. Escolta’l, segueix-lo escoltant i continua’l escoltant. Després, suggereix-li algunes mesures de suport.

Tips per a prevenir el consum a casa

• No tancar les portes de l'habitació.

• No emportar-se cap dispositiu al lavabo.

• Utilitzar l'ordinador a la sala d’estar o a la cuina, on sempre hi hagi gent o hi passi algun membre de la família.

• A la nit, deixar els telèfons mòbils a un calaix de la sala d’estar.

I recorda: és una carrera de fons. No pretenguis acabar la conversa tenint la certesa que el teu fill/a mai més en consumirà. Hem d'ajudar-lo (sense sobre protegir-lo), prendre algunes decisions com a pares i continuar guanyant-nos la seva confiança. Però tingues en compte que és un camí llarg. I que ell/ella anirà madurant a través de les converses que anireu tenint.

En resum, si ens hem de quedar amb tres idees clau d'aquest article, sens dubte serien: treballar la confiança amb els nostres fills, escoltar-los molt i no abaixar els braços en aquesta carrera de fons.

Firma: Marcos Gonzálvez